dimarts, 2 d’octubre del 2012

Beuda i Maià de Montcal



Avui ens endinsarem per la part més oriental de la Garrotxa. Partirem de Besalú, un poble molt interessant per visitar, però que avui no serà el centre de la nostra atenció. Volem descobrir una zona de gran riquesa patrimonial com és el municipi de Beuda i el seu veí Maià de Montcal.


Sant Pere de Lligordà
Des de Besalú ens dirigirem cap al municipi de Beuda. Caldrà sortir de la població en direcció a Figueres, creuant el pont que hi ha als peus de la capçalera de la canònica de Santa Maria. En arribar a la rotonda, seguirem recte, tal i com ens indiquen els rètols informatius. A la següent rotonda, prendrem la sortida que ens porta a Beuda, que correspon a la carretera Gi-5234. En menys de 2 quilòmetres, podrem veure a la nostra esquerra l'església de Sant Pere de Lligordà.

http://www.artmedieval.net/images/image465.jpg

És un temple del segle XII format per una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoració. La volta és de canó però lleugerament apuntada i parteix d'una línia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l'any 1933, sense que se'n conegui el seu destí.

http://www.artmedieval.net/images/imageC3974.jpg

La porta, situada en el mur sud, té tres arcs de mig punt en gradació. El timpà té esculpida una una creu en relleu. Encara es conserva part de la forja romànica i del forrellat romànic amb que estava decorava. El forrellat està acabat amb un cap de serp.


Santa Maria de Palera
Seguim per la carretera cap a Beuda. A pocs metres hi ha un trencant a l'esquerra que haurem d'agafar. Cal estar atent doncs és fàcil passar de llarg. El primer tram està asfaltat. En acabar-se l'asfalt hi ha una petita esplanada, on recomano deixar el cotxe si no es porta un vehicle 4x4. Caldrà agafar la pista de terra del centre. En poc menys d'un quilòmetre arribem a Santa Maria de Palera.

http://www.artmedieval.net/images/image110.jpg

El temple, del segle XI, és de petites dimensions. Disposa d'una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, en el que es venera una rèplica de la Mare de Déu de Palera, del segle XIV. L'original es conserva en el Museu d'Art de Girona.

http://www.artmedieval.net/images/MDA/MDA035.jpg


Sant Sepulcre de Palera
Tornarem sobre les nostres passes fins arribar allà on hem deixat el cotxe. L'agafarem i seguirem per la pista que ens queda a la dreta, si ens situem en la carretera d'accés a l'esplanada on hem aparcat. En poca estona arribarem davant el temple del Sant Sepulcre de Palera.

http://www.artmedieval.net/images/image108.jpg

L'església és de planta basilical amb tres naus acabades cadascuna d'elles en un absis semicircular.Destaca la simplicitat de tota la construcció. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. La separació entre naus es fa a través de pilars quadrats i arcs formers de mig punt.

http://www.artmedieval.net/images/imageC6069.jpg

En l'absis nord podem venerar la imatge del Crist jacent, venerada pels cavallers de l'ordre del Sant Sepulcre, custodis del temple.

http://www.artmedieval.net/images/imageC6086.jpg

S'han conservat bona part de les dependències monacals estructurades al voltant d'un pati o claustre, tot i que molt alterades i que fins fa poc es trobaven en un estat molt lamentable. Recentment s'han restaurat amb l'objectiu d'ubicar-hi un establiment d'hosteleria.


Sant Feliu de Beuda
Agafarem el cotxe i anirem fins a la carretera de Besalú a Beuda. En menys de dos quilòmetres arribem al nucli de població més important del municipi de Beuda. Deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha a la nostra dreta.

El nucli de Beuda s'organitza al voltant d'una plaça on podem trobar l'ajuntament, un restaurant, la rectoria i l'església de Sant Feliu.

http://www.artmedieval.net/images/image468.jpg

El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes cap als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars.

Absis

La porta d'accés està formada per tres arquivoltes de mig punt. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l'esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta té un ocell i una roseta.

http://www.artmedieval.net/images/image469.jpghttp://www.artmedieval.net/images/image470.jpg

En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat.

http://www.artmedieval.net/images/imageC5223.jpg


Castell Nou i Castellot de Beuda 

Us volem oferir dos edificis complementaris a aquesta ruta. El primer és de fàcil i ràpid accés, si bé el segon requerirà un bon estat de forma i unes dues hores de trajecte.

Des de l'aparcament on hem deixat el cotxe, podem veure un edifici singular, format per una gran torre i un cos adossat. Data del segle XV. Volem acostar-nos-hi amb cotxe haurem de retrocedir uns metres fins que a la nostra dreta aparegui un trencant asfaltat, que agafarem. A pocs metres hi ha un camí de terra que hi va directament. Aconsello aparcar el cotxe en el voral i acostar-se a l'edifici a peu, doncs és una propietat particular.

Però aquest no és l'únic castell que hi ha a la població. Tornarem a agafar el cotxe i ens dirigirem cap a Beuda. Seguirem la carretera per davant del restaurant, direcció Maià de Montcal. Abans d'arribar al quilòmetre, trobarem un ampli trencant a l'esquerra, que porta a Can Olivera. La circulació motoritzada està prohibida a partir d'aquest punt, per tant aparcarem el cotxe en el voral. Caldrà agafar aquesta pista a peu, que va agafant alçada de mica en mica. Aviat veurem un encreuament senyalitzat, que ens convidarà a agafar un petit sender, que va guanyant alçada molt ràpidament i amb constants ziga-zagues molt pronunciades. Arribarem a una petita plana, on veurem un cartell que ens fa anar cap a l'esquerra. Aquest darrer tram és el més complicat per l'orografia i els penyasegats. Aquest trajecte dura gairebé una hora a peu.

Si heu optat per fer aquest dos indrets, de ben segur que tindreu gana. Podeu aturar-vos en el restaurant del nucli urbà de Beuda.


Santa Maria i el Castell de Segueró 
Sortirem de Beuda en direcció a Maià de Montcal per una pista asfaltada, que recorrerem durant uns tres quilòmetres. Allí trobarem un trencant senyalitzat, que haurem d'agafar a l'esquerra, direcció Segueró. Seguirem la pista asfaltada fins arribar al petit nucli de Segueró, que quedarà a la nostra esquerra. L'església de Santa Maria està en la part més alta.

L'església té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. En el segle XV es va sobrealçar el temple, doblant l'alçada de l'edifici. L'absis estava decorat amb un fris d'arcuacions llombardes, dintre de les quals s'obren unes petites espitlleres. Al seu damunt podem trobar un fris de dents de serra i la cornisa de la coberta romànica. Malauradament aquesta decoració està bastant deteriorada i fins i tot s'ha perdut completament en alguns punts.

Absis

S'accedeix al temple per una porta situada en el mur oest. Està formada per tres arcs en gradació, timpà llis i llinda. La porta encara conserva el forrellat i els tiradors de tradició romànica.

Detall del forrellat

Tornarem a la carretera i seguirem endavant uns 150 metres a peu. A mà esquerra hi ha una casa construïda aprofitant bona part de l'antic castell de Segueró. És una propietat privada, però és visible des de l'exterior.


Santa Llúcia de Beuda
Tornarem al cotxe i passarem pel davant del castell per aquesta pista parcialment asfaltada, però apte per a tot tipus de vehicles. Arribarem a una intersecció en un quilòmetre. Prendrem el camí de la dreta. A la nostra dreta apareixerà una finca particular envoltada per una tanca vegetal. Des d'alguns punts es pot veure l'absis de la capella de Santa Llúcia.

Vista general

La petita capella probablement va ser edificada en el segle XII. Té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. La façana oest és la part més modificada. En ella s'obre la porta d'accés, de factura moderna i descentrada. Es creu que la porta original es trobava en el mur sud, ara ocult per la construcció d'un mas. Coronava aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls, del que només se n'ha conservat un, tot i que molt modificat.


Santa Magdalena de Maià
Seguim per la pista paral·lels a la finca on hi ha la capella de Santa Llúcia fins que arribem a un trencant. Agafarem el que surt a la nostra dreta. Tot el camí es fa per pista de terra, en força bon estat. Només el darrer quilòmetre està una mica pitjor, però es pot fer amb un cotxe normal, conduïnt amb precaució. Tot el trajecte està senyalitzat. Seguirem la pista principal, uns dos quilòmetres, fins arribar a un trencant tancat que trobem a la nostra esquerra. En poc més d'un quilòmetre arribarem a la masia adossada al temple de Santa Magdalena. Els seus propietaris guarden la clau i la deixen sense cap problema.

Vista general

Actualment se la coneix amb el nom de Santa Magdalena de Maià, però antigament fou l'església del priorat de Santa Maria de Jonqueres. L'església va ser començada a construir en el segle XI, tot i que la majoria del temple actual correspon al segle XII o principis del XIII. Està formada per una única nau rectangular acabada per llevant amb un absis semicircular

 Absis

La teulada es recolza en una motllura esculpida amb motius geomètrics, boles i una cara humana.

Motius geomètrics Cara humana Estrella

Sobre la porta del mur oest trobem l'element més interessant de tot el temple. Es tracta d'una finestra de mig punt, decorada amb dues arquivoltes esculpides amb motius geomètrics, la interior es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits.

Finestra del mur oest


Sant Vicenç de Maià
Tornarem fins a Maià de Montcal pel mateix camí. En arribar a Santa Llúcia, seguirem recte i tot seguit girarem a l'esquerra en direcció al poble. Un cop a la carretera, anirem cap a la dreta, com si tornessim a Beuda. Just abans de sortir del poble trobem una intersecció, on un cartell ens indica que girem cap a l'esquerra per accedir al temple de Sant Vicenç. Haurem de passar de llarg del temple i aparcar en una esplanada que hi ha uns metres més a l'oest de la façana.

 Façana

Està format per una única nau acabada en un imponent absis semicircular. L'edifici es va sobrealçar, com queda ben reflectit en la façana i els murs laterals. En aquest moment també es va construir el campanar de torre quadrada, sobre el de cadireta existent.

 Absis

A l'absis podem trobar una cornisa sustentada per una sèrie de mènsules, algunes decorades amb motius vegetals i caps humans.

 Mènsula esculpidaMènsula esculpidaMènsula esculpidaMènsula esculpida

L'altre element interessant és la porta del mur oest, on es conserva el forrellat d'època romànica.

Forrellat romànic


Sant Martí de Dosquers
Acabarem la nostra sortida d'avui en el nucli de Dosquers, agregat a Maià. Sortirem de Sant Vicenç de Maià i agafarem la carretera cap a la dreta. En arribar a la N-260, haurem de girar a l'esquerra. A pocs metres trobarem un trencant a mà dreta, degudament senyalitzat, que ens portarà fins al petit nucli de Dosquers. Podem deixar el cotxe davant l'església de Sant Martí.

http://www.artmedieval.net/images/image592.jpg

L'església es va construir en el segle XII, però ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Inicialment es va edificar amb una sola nau, coberta per una volta de canó i acabada en un absis semicircular.

Vista general


Castell de Dosquers
Crec que us agradarà acabar la ruta visitant un lloc força desconegut i amb un accés una mica "curiós". Partirem del punt on hem deixat el cotxe i ens desplaçarem uns metres, a peu, per la carretera en direcció a la N-260. A l'esquerra del camí, junt a un pal del telèfon, veiem un corriol que baixa cap al riera. Si, és un corriol, tot i que no ho sembli. Una conducció de plàstic que va cap avall us servirà de pista. Baixem, amb cura per que la vegetació i la humitat ens poden jugar una mala passada. Arribarem a la riera després de travessar una improvisada porta, feta amb un somier. Creuem la riera per unes toxtxanes que eviten que ens mullem. Un cop som a l'altra riba, comencem a veure les restes del castell de Dosquers.

Restes del castell

Va ser propietat del bisbat gironí fins com a mínim el segle XIX. De fet, segons el bisbat encara és propietat seva. L'ajuntament de Maià de Montcal volia netejar i posar en valor les seves restes i va iniciar una investigació per conèixer qui n'era el seu propietari, doncs algunes fonts afirmaven que es tractava d'una possessió del veí mas Usall. Malauradament, a dia d'avui no s'ha fet res per posar en valor aquest important castell, situat a la frontera dels comtats de Besalú i Empúries i continua mig amagat i oblidat entre la vegetació.

Recinte superior

Les dimensions del que s'ha conservat ens fan pensar que es tractava d'una gran fortificació. És especialment interessant el gran mur de migjorn, que encara conserva una alçada de gairebé vuit metres i un gruix de més d'un metre.

Mur de migjorn

Envoltant el mur nord i part del de ponent, es va excavar un vall de gairebé vuit metres d'amplada per protegir millor el castell, doncs en aquest sector gairebé no hi ha desnivell respecte el terreny que envolta l'edifici.

Vall

És el moment de posar punt i final a la ruta per aquest sector de la Garrotxa. Val la pena perdre's per aquests racons menys coneguts de la comarca, però plens d'un romànic excepcional i una natura captivadora...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada