dimecres, 24 d’octubre de 2012

Ermites de Santa Coloma de Farners

Us proposem una ruta pels voltants de Santa Coloma de Farners. Ens mourem per una zona molt popular entre els habitants de la comarca, doncs és una zona ideal per anar a passejar, fer bicicleta o passar el dia en família a peus del castell de Farners. Malgrat tot, encara és una zona força verge, on poder gaudir de la natura i del passat medieval.

Santuari de Farners
Iniciarem el nostre recorregut en el parc de Sant Salvador. Tan bon punt hi entrem, el camí es bifurca. Agafarem la pista asfaltada que hi ha a la nostra dreta. Malauradament l'asfalt només ens acompanyarà uns metres. De totes maneres la pista és apta per a tot tipus de vehicles. Aquesta pista comença a guanyar gràcies a una sèrie de revolts una mica pronunciats. Ben aviat les vistes comencen a ser espectaculars. A mig camí, ens apareixerà la silueta del castell de Fornells, vigilant-nos des de dalt d'un petit turó. Quan portem gairebé 4,5 quilòmetres, apareixerà a la nostra dreta un trencant, perfectament senyalitzat, que ens porta fins al santuari de la Mare de Déu de Farners, als peus del castell.

Santuari de la Mare de Déu de Farners

El temple actual és de principis del segle XIII, moment en que es va consagrar un temple, que havia fet reconstruir Ramon de Farners, senyor del castell. Posteriorment va ser profundament reformat en època barroca, quan es va allargar la nau, es va construir un creuer i es va protegir la porta amb un atri. De l'edifici original només es va conservar l'absis i una part de la nau.

Absis

Castell de Farners
Del santuari surt un corriol que en pocs metres ens porta fins al castell de Farners. Estava situat en un punt estratègic del pas entre les planes de la Selva, del Vallès i de Vic, s'alça un dels castells més notables de la zona, junt al de Montsoriu. Va ser construït a principis del segle XI i restaurat a finals del segle XX, reconstruint la part superior del mur nord, la més malmesa al llarg dels segles. És per aquest motiu que els merlets d'aquest mur són molt més grans que en la resta del recinte, per diferenciar-los  clarament dels originals.

Vista general

Està format per una torre mestra de planta circular i uns 12 metres d'alçada, envoltada d'un recinte de muralles, que la protegien, similar als castells de Cruïlles o de Beuda.

Torre mestra

El recinte murallat té planta trapezoïdal per adaptar-se al terreny. Els seus murs arriben a tenir una alçada de 8 metres, dels quals són romànics els primers 4. La diferència constructiva entre totes dues etapes es pot veure clarament gràcies a l'aparell utilitzat. Mentre que en la part inferior els carreus són de majors dimensions i  distribuïts en filades més o menys regulars, en la part superior els carreus són més petits i col·locats irregularment.

Mur oest

En el turó que hi ha just al davant del castell s'alçava una torre de guaita, de la que només queden unes quantes pedres del que era un dels seus murs.

Turó on hi havia una torre de guaita

Entre totes dues fortificacions s'ha conservat una gran cisterna.

Cisterna

Sant Pere de Cercada
Tornarem a agafar el cotxe i ens dirigim cap a la pista principal. Allà girarem a la dreta i seguirem la pista principal durant uns tres quilòmetres. A la nostra dreta trobarem un trencant en forma de revolt molt pronunciat i que gira gairebé fa 360º. Val la pena aturar-se a contemplar la panoràmica que des d'aquest punt es divisa.

Aquesta nova pista no és tan bona. Es pot fer amb un cotxe normal, però en alguns punts cal reduir la velocitat i conduir amb precaució. Seguirem durant uns 2,5 quilòmetres fins arribar a la porta de l'antic cenobi  de Sant Pere de Cercada.

Sant Pere de Cercada

L'església que ens ha arribat data de finals del segle XII, construïda sobre un temple anterior i consagrada en 1245 pel bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles. El temple té planta de creu llatina, amb una sola nau. En el transsepte s'obren tres absis semicirculars llisos i amb una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Capçalera

En el mur oest podem trobar la porta d'accés. Està formada per tres arquivoltes de mig punt i en gradació que envolten una llinda i un timpà llisos. Els arcs estan recolzats en dues parelles de columnes, amb els capitells esculpits. Aquests són una reproducció dels originals, que es conserven a la sagristia de la parròquia de Santa Coloma de Farners. Representen palmetes. pinyes, entrellaçats i caps humans, ja en estil gòtic. En un dels capitells es pot veure una inscripció en que s'explica que un canonge havia deixat rendes a la canònica per a que sempre cremés una llàntia en l'altar de Sant Pere.

Capitell portaladaCapitell portalada

Capitell portaladaCapitell portalada


De la resta de dependències canonicals només s'ha conservat la porta d'accés al recinte. Les cases que podem veure en l'actualitat es van construir aprofitant alguns dels elements del priorat.

Dependències canonicals

Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda
Haurem de refer el camí fins tornar a la pista principal. Un cop allí, seguirem pel camí de l'esquerra. Desconec si hi ha una pista pública que permeti accedir-hi directament. La que jo tenia planificada és privada i un cartell ens informa que l'accés motoritzat està prohibit. Després de gairebé un quilòmetre i mig, a la nostra dreta trobem un espai desforestat pel pas d'una línea elèctrica. Deixarem el cotxe al voral de la pista i marxarem a peu per aquest tallafocs, que ressegueix el traçat de la línea.

Baixarem per sota de la línea fins que a la nostra esquerra apareix un corriol que ens porta fins a una pista de terra. Passarem per davant de can Sauleda i seguim cap a la dreta. Al costat del camí trobem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda.

Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda

L'església actual va ser construïda a finals del segle XI o principis del XII. Està formada per una sola nau, acabada en un absis semicircular. Aquest està decorat externament amb arcuacions llombardes, agrupades de tres en tres i separades per lesenes. La porta d'accés és troba en el mur oest. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat. Corona la façana un campanar de cadireta, al qual durant la darrera restauració se li ha retornat el seu aspecte original.

Absis

Durant les darreres obres de restauració es van descobrir en l'absis unes pintures murals de tipus geomètric a base de rombes vermells i blancs.

Interior del temple

Torre de l'Esparra
Retornarem fins a Santa Coloma de Farners. Segurament ja serà l'hora de dinar, per tant podeu aturar-vos en aquesta població a dinar. No us puc recomanar cap restaurant, doncs no hi he menjat mai. Si voleu, podeu agafar la carretera C-63 direcció Sils. Abans d'arribar a aquest poble, en la rotonda del nucli de Les Mallorquines, trobem Hostal les Mallorquines. És una bona opció per aturar-se a fer un mos en un ambient familiar i a un preu raonable.

Un cop hem recuperat les forces, tornarem a agafar el cotxe i agafarem la C-63 direcció Santa Coloma de Farners. En arribar a Riudarenes, surt a la nostra esquerra la carretera GIV-5514, que porta fins al Raval de l'Esparra. Seguirem la carretera fins que en sortir del poble es converteix en una pista de terra. Uns metres més enllà, la pista s'eixampla per permetre el gir cap a una finca particular, tancada amb una cadena, a l'esquerra. Deixarem el cotxe en aquesta petita esplanada i agafarem el corriol que s'endinsa en el bosc. Abans de cinc minuts apareixerà davant nostre la Torre de l'Esparra.

Torre de l'Esparra

Per mi va ser tot un descobriment trobar aquest bell edifici mig amagat entre la vegetació. Llàstima que el seu estat de conservació sigui tan precari. En el sector  nord-oest es pot veure un gran forat en la base de la torre. De moment, l'amplada dels murs fa que l'edifici no s'hagi ensorrat, però si continua l'erosió en aquest punt, estarà en perill.

Mur de la torre

Les notícies més antigues d'aquesta casa forta les trobem a finals del segle XIII, quan va ser objecte d'un setge protagonitzat pel comte d'Empúries, que atacava a un vassall rebel. Aquest setge va tenir tanta repercussió que va ser necessària la intervenció de rei Jaume II.

L'edifici, construït a finals del segle XII, té planta trapezoïdal i una alçada d'uns 10 metres. Encara es conserva la divisió interna de l'edifici. La torre té dues plantes, cobertes amb volta apuntada. En la planta inferior s'observen les nombroses espitlleres que es van obrir en els murs, de gairebé dos metres d'amplada.

Sala interiorEspitlleres

A la façana oest trobem les dues portes d'accés. La que hi ha en el pis superior era l'original. Està formada per un arc de mig punt adovellat. Els dos forats que hi ha sota la porta servien per subjectar l'estructura de fusta que permetia l'accés.

Porta original

La torre estava protegida per un anell de muralles, de les que queden pocs vestigis en peu. El més important encara conserve tres espitlleres i l'encaix on hi havia la porta d'accés al recinte.

Restes de la muralla

Santuari i castell d'Argimon
Tornarem fins al cotxe, hi pujarem i refarem uns metres del camí cap a Riudarenes. En sortir del Raval de l'Esparra trobem una pista de terra a l'esquerra. Seguirem per aquesta pista uns 2 quilòmetres. Arribarem a una amplia intersecció. Si porteu 4x4 podeu seguir endavant per la pista que s'enfila a l'esquerra, degudament senyalitzada. En cas que aneu amb cotxe normal i no sigueu molt patidors, també podeu seguir, jo ho vaig fer, però no les tenia totes. En general la pista està bé, però a mesura que es puja es va fent més estreta. Hi ha un parell de revolts una mica tancats i amb fort desnivell que si sou patidors ho passareu malament. En cas contrari, podeu deixar en aquest punt i uns quedaran uns 1,6 quilòmetres de pujada. De totes maneres, si decidiu seguir i posteriorment us en penediu, en els dos primers revolts tancats que trobareu, hi ha una mica d'espai al voral on podeu deixar el cotxe i seguir a peu.

Santuari i castell Argimon

Arribarem als peus de les restes del Castell d'Argimon i del santuari. Si heu pujat el cotxe l'hauré de deixar en una petita esplanada i fer els darrers metres a peu, pujant unes escales. No sempre està obert el recinte del castell, però si que podeu pujar a la teulada del temple, habilitada com a mirador.

Vistes panoràmiques

Del castell només s'ha conservat una torre de planta quadrada, edificada al segle XIII. Probablement tenia una alçada de tres plantes. S'accedia a ella per una porta oberta en el mur sud a l'alçada de la planta intermitja,  les restes de la qual encara ens permeten entrar a l'interior de la torre.

Restes de la muralla

L'església, dedicada a la Mare de Déu, era la capella del castell. Tot i que molt probablement ja existia en els segles X o XI, no trobem cap notícia documentada fins l'any 1218. En 1420 es va cremar, si bé es va mantenir el culte. No fou fins el segle XVIII que es decideix refer el temple, ocupant part de l'espai de l'antic castell, destruït en el segle XIV. Consta de dues naus, de petites dimensions i cobertes amb vota de canó. La capçalera s'orienta al sud, per tal d'adaptar-se a la morfologia del terreny.

Restes de la muralla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada