dimecres, 24 d’octubre de 2012

Ermites de Santa Coloma de Farners

Us proposem una ruta pels voltants de Santa Coloma de Farners. Ens mourem per una zona molt popular entre els habitants de la comarca, doncs és una zona ideal per anar a passejar, fer bicicleta o passar el dia en família a peus del castell de Farners. Malgrat tot, encara és una zona força verge, on poder gaudir de la natura i del passat medieval.

Santuari de Farners
Iniciarem el nostre recorregut en el parc de Sant Salvador. Tan bon punt hi entrem, el camí es bifurca. Agafarem la pista asfaltada que hi ha a la nostra dreta. Malauradament l'asfalt només ens acompanyarà uns metres. De totes maneres la pista és apta per a tot tipus de vehicles. Aquesta pista comença a guanyar gràcies a una sèrie de revolts una mica pronunciats. Ben aviat les vistes comencen a ser espectaculars. A mig camí, ens apareixerà la silueta del castell de Fornells, vigilant-nos des de dalt d'un petit turó. Quan portem gairebé 4,5 quilòmetres, apareixerà a la nostra dreta un trencant, perfectament senyalitzat, que ens porta fins al santuari de la Mare de Déu de Farners, als peus del castell.

Santuari de la Mare de Déu de Farners

El temple actual és de principis del segle XIII, moment en que es va consagrar un temple, que havia fet reconstruir Ramon de Farners, senyor del castell. Posteriorment va ser profundament reformat en època barroca, quan es va allargar la nau, es va construir un creuer i es va protegir la porta amb un atri. De l'edifici original només es va conservar l'absis i una part de la nau.

Absis

Castell de Farners
Del santuari surt un corriol que en pocs metres ens porta fins al castell de Farners. Estava situat en un punt estratègic del pas entre les planes de la Selva, del Vallès i de Vic, s'alça un dels castells més notables de la zona, junt al de Montsoriu. Va ser construït a principis del segle XI i restaurat a finals del segle XX, reconstruint la part superior del mur nord, la més malmesa al llarg dels segles. És per aquest motiu que els merlets d'aquest mur són molt més grans que en la resta del recinte, per diferenciar-los  clarament dels originals.

Vista general

Està format per una torre mestra de planta circular i uns 12 metres d'alçada, envoltada d'un recinte de muralles, que la protegien, similar als castells de Cruïlles o de Beuda.

Torre mestra

El recinte murallat té planta trapezoïdal per adaptar-se al terreny. Els seus murs arriben a tenir una alçada de 8 metres, dels quals són romànics els primers 4. La diferència constructiva entre totes dues etapes es pot veure clarament gràcies a l'aparell utilitzat. Mentre que en la part inferior els carreus són de majors dimensions i  distribuïts en filades més o menys regulars, en la part superior els carreus són més petits i col·locats irregularment.

Mur oest

En el turó que hi ha just al davant del castell s'alçava una torre de guaita, de la que només queden unes quantes pedres del que era un dels seus murs.

Turó on hi havia una torre de guaita

Entre totes dues fortificacions s'ha conservat una gran cisterna.

Cisterna

Sant Pere de Cercada
Tornarem a agafar el cotxe i ens dirigim cap a la pista principal. Allà girarem a la dreta i seguirem la pista principal durant uns tres quilòmetres. A la nostra dreta trobarem un trencant en forma de revolt molt pronunciat i que gira gairebé fa 360º. Val la pena aturar-se a contemplar la panoràmica que des d'aquest punt es divisa.

Aquesta nova pista no és tan bona. Es pot fer amb un cotxe normal, però en alguns punts cal reduir la velocitat i conduir amb precaució. Seguirem durant uns 2,5 quilòmetres fins arribar a la porta de l'antic cenobi  de Sant Pere de Cercada.

Sant Pere de Cercada

L'església que ens ha arribat data de finals del segle XII, construïda sobre un temple anterior i consagrada en 1245 pel bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles. El temple té planta de creu llatina, amb una sola nau. En el transsepte s'obren tres absis semicirculars llisos i amb una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Capçalera

En el mur oest podem trobar la porta d'accés. Està formada per tres arquivoltes de mig punt i en gradació que envolten una llinda i un timpà llisos. Els arcs estan recolzats en dues parelles de columnes, amb els capitells esculpits. Aquests són una reproducció dels originals, que es conserven a la sagristia de la parròquia de Santa Coloma de Farners. Representen palmetes. pinyes, entrellaçats i caps humans, ja en estil gòtic. En un dels capitells es pot veure una inscripció en que s'explica que un canonge havia deixat rendes a la canònica per a que sempre cremés una llàntia en l'altar de Sant Pere.

Capitell portaladaCapitell portalada

Capitell portaladaCapitell portalada


De la resta de dependències canonicals només s'ha conservat la porta d'accés al recinte. Les cases que podem veure en l'actualitat es van construir aprofitant alguns dels elements del priorat.

Dependències canonicals

Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda
Haurem de refer el camí fins tornar a la pista principal. Un cop allí, seguirem pel camí de l'esquerra. Desconec si hi ha una pista pública que permeti accedir-hi directament. La que jo tenia planificada és privada i un cartell ens informa que l'accés motoritzat està prohibit. Després de gairebé un quilòmetre i mig, a la nostra dreta trobem un espai desforestat pel pas d'una línea elèctrica. Deixarem el cotxe al voral de la pista i marxarem a peu per aquest tallafocs, que ressegueix el traçat de la línea.

Baixarem per sota de la línea fins que a la nostra esquerra apareix un corriol que ens porta fins a una pista de terra. Passarem per davant de can Sauleda i seguim cap a la dreta. Al costat del camí trobem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda.

Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda

L'església actual va ser construïda a finals del segle XI o principis del XII. Està formada per una sola nau, acabada en un absis semicircular. Aquest està decorat externament amb arcuacions llombardes, agrupades de tres en tres i separades per lesenes. La porta d'accés és troba en el mur oest. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat. Corona la façana un campanar de cadireta, al qual durant la darrera restauració se li ha retornat el seu aspecte original.

Absis

Durant les darreres obres de restauració es van descobrir en l'absis unes pintures murals de tipus geomètric a base de rombes vermells i blancs.

Interior del temple

Torre de l'Esparra
Retornarem fins a Santa Coloma de Farners. Segurament ja serà l'hora de dinar, per tant podeu aturar-vos en aquesta població a dinar. No us puc recomanar cap restaurant, doncs no hi he menjat mai. Si voleu, podeu agafar la carretera C-63 direcció Sils. Abans d'arribar a aquest poble, en la rotonda del nucli de Les Mallorquines, trobem Hostal les Mallorquines. És una bona opció per aturar-se a fer un mos en un ambient familiar i a un preu raonable.

Un cop hem recuperat les forces, tornarem a agafar el cotxe i agafarem la C-63 direcció Santa Coloma de Farners. En arribar a Riudarenes, surt a la nostra esquerra la carretera GIV-5514, que porta fins al Raval de l'Esparra. Seguirem la carretera fins que en sortir del poble es converteix en una pista de terra. Uns metres més enllà, la pista s'eixampla per permetre el gir cap a una finca particular, tancada amb una cadena, a l'esquerra. Deixarem el cotxe en aquesta petita esplanada i agafarem el corriol que s'endinsa en el bosc. Abans de cinc minuts apareixerà davant nostre la Torre de l'Esparra.

Torre de l'Esparra

Per mi va ser tot un descobriment trobar aquest bell edifici mig amagat entre la vegetació. Llàstima que el seu estat de conservació sigui tan precari. En el sector  nord-oest es pot veure un gran forat en la base de la torre. De moment, l'amplada dels murs fa que l'edifici no s'hagi ensorrat, però si continua l'erosió en aquest punt, estarà en perill.

Mur de la torre

Les notícies més antigues d'aquesta casa forta les trobem a finals del segle XIII, quan va ser objecte d'un setge protagonitzat pel comte d'Empúries, que atacava a un vassall rebel. Aquest setge va tenir tanta repercussió que va ser necessària la intervenció de rei Jaume II.

L'edifici, construït a finals del segle XII, té planta trapezoïdal i una alçada d'uns 10 metres. Encara es conserva la divisió interna de l'edifici. La torre té dues plantes, cobertes amb volta apuntada. En la planta inferior s'observen les nombroses espitlleres que es van obrir en els murs, de gairebé dos metres d'amplada.

Sala interiorEspitlleres

A la façana oest trobem les dues portes d'accés. La que hi ha en el pis superior era l'original. Està formada per un arc de mig punt adovellat. Els dos forats que hi ha sota la porta servien per subjectar l'estructura de fusta que permetia l'accés.

Porta original

La torre estava protegida per un anell de muralles, de les que queden pocs vestigis en peu. El més important encara conserve tres espitlleres i l'encaix on hi havia la porta d'accés al recinte.

Restes de la muralla

Santuari i castell d'Argimon
Tornarem fins al cotxe, hi pujarem i refarem uns metres del camí cap a Riudarenes. En sortir del Raval de l'Esparra trobem una pista de terra a l'esquerra. Seguirem per aquesta pista uns 2 quilòmetres. Arribarem a una amplia intersecció. Si porteu 4x4 podeu seguir endavant per la pista que s'enfila a l'esquerra, degudament senyalitzada. En cas que aneu amb cotxe normal i no sigueu molt patidors, també podeu seguir, jo ho vaig fer, però no les tenia totes. En general la pista està bé, però a mesura que es puja es va fent més estreta. Hi ha un parell de revolts una mica tancats i amb fort desnivell que si sou patidors ho passareu malament. En cas contrari, podeu deixar en aquest punt i uns quedaran uns 1,6 quilòmetres de pujada. De totes maneres, si decidiu seguir i posteriorment us en penediu, en els dos primers revolts tancats que trobareu, hi ha una mica d'espai al voral on podeu deixar el cotxe i seguir a peu.

Santuari i castell Argimon

Arribarem als peus de les restes del Castell d'Argimon i del santuari. Si heu pujat el cotxe l'hauré de deixar en una petita esplanada i fer els darrers metres a peu, pujant unes escales. No sempre està obert el recinte del castell, però si que podeu pujar a la teulada del temple, habilitada com a mirador.

Vistes panoràmiques

Del castell només s'ha conservat una torre de planta quadrada, edificada al segle XIII. Probablement tenia una alçada de tres plantes. S'accedia a ella per una porta oberta en el mur sud a l'alçada de la planta intermitja,  les restes de la qual encara ens permeten entrar a l'interior de la torre.

Restes de la muralla

L'església, dedicada a la Mare de Déu, era la capella del castell. Tot i que molt probablement ja existia en els segles X o XI, no trobem cap notícia documentada fins l'any 1218. En 1420 es va cremar, si bé es va mantenir el culte. No fou fins el segle XVIII que es decideix refer el temple, ocupant part de l'espai de l'antic castell, destruït en el segle XIV. Consta de dues naus, de petites dimensions i cobertes amb vota de canó. La capçalera s'orienta al sud, per tal d'adaptar-se a la morfologia del terreny.

Restes de la muralla

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Beuda i Maià de Montcal



Avui ens endinsarem per la part més oriental de la Garrotxa. Partirem de Besalú, un poble molt interessant per visitar, però que avui no serà el centre de la nostra atenció. Volem descobrir una zona de gran riquesa patrimonial com és el municipi de Beuda i el seu veí Maià de Montcal.


Sant Pere de Lligordà
Des de Besalú ens dirigirem cap al municipi de Beuda. Caldrà sortir de la població en direcció a Figueres, creuant el pont que hi ha als peus de la capçalera de la canònica de Santa Maria. En arribar a la rotonda, seguirem recte, tal i com ens indiquen els rètols informatius. A la següent rotonda, prendrem la sortida que ens porta a Beuda, que correspon a la carretera Gi-5234. En menys de 2 quilòmetres, podrem veure a la nostra esquerra l'església de Sant Pere de Lligordà.

http://www.artmedieval.net/images/image465.jpg

És un temple del segle XII format per una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoració. La volta és de canó però lleugerament apuntada i parteix d'una línia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l'any 1933, sense que se'n conegui el seu destí.

http://www.artmedieval.net/images/imageC3974.jpg

La porta, situada en el mur sud, té tres arcs de mig punt en gradació. El timpà té esculpida una una creu en relleu. Encara es conserva part de la forja romànica i del forrellat romànic amb que estava decorava. El forrellat està acabat amb un cap de serp.


Santa Maria de Palera
Seguim per la carretera cap a Beuda. A pocs metres hi ha un trencant a l'esquerra que haurem d'agafar. Cal estar atent doncs és fàcil passar de llarg. El primer tram està asfaltat. En acabar-se l'asfalt hi ha una petita esplanada, on recomano deixar el cotxe si no es porta un vehicle 4x4. Caldrà agafar la pista de terra del centre. En poc menys d'un quilòmetre arribem a Santa Maria de Palera.

http://www.artmedieval.net/images/image110.jpg

El temple, del segle XI, és de petites dimensions. Disposa d'una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, en el que es venera una rèplica de la Mare de Déu de Palera, del segle XIV. L'original es conserva en el Museu d'Art de Girona.

http://www.artmedieval.net/images/MDA/MDA035.jpg


Sant Sepulcre de Palera
Tornarem sobre les nostres passes fins arribar allà on hem deixat el cotxe. L'agafarem i seguirem per la pista que ens queda a la dreta, si ens situem en la carretera d'accés a l'esplanada on hem aparcat. En poca estona arribarem davant el temple del Sant Sepulcre de Palera.

http://www.artmedieval.net/images/image108.jpg

L'església és de planta basilical amb tres naus acabades cadascuna d'elles en un absis semicircular.Destaca la simplicitat de tota la construcció. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. La separació entre naus es fa a través de pilars quadrats i arcs formers de mig punt.

http://www.artmedieval.net/images/imageC6069.jpg

En l'absis nord podem venerar la imatge del Crist jacent, venerada pels cavallers de l'ordre del Sant Sepulcre, custodis del temple.

http://www.artmedieval.net/images/imageC6086.jpg

S'han conservat bona part de les dependències monacals estructurades al voltant d'un pati o claustre, tot i que molt alterades i que fins fa poc es trobaven en un estat molt lamentable. Recentment s'han restaurat amb l'objectiu d'ubicar-hi un establiment d'hosteleria.


Sant Feliu de Beuda
Agafarem el cotxe i anirem fins a la carretera de Besalú a Beuda. En menys de dos quilòmetres arribem al nucli de població més important del municipi de Beuda. Deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha a la nostra dreta.

El nucli de Beuda s'organitza al voltant d'una plaça on podem trobar l'ajuntament, un restaurant, la rectoria i l'església de Sant Feliu.

http://www.artmedieval.net/images/image468.jpg

El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes cap als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars.

Absis

La porta d'accés està formada per tres arquivoltes de mig punt. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l'esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta té un ocell i una roseta.

http://www.artmedieval.net/images/image469.jpghttp://www.artmedieval.net/images/image470.jpg

En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat.

http://www.artmedieval.net/images/imageC5223.jpg


Castell Nou i Castellot de Beuda 

Us volem oferir dos edificis complementaris a aquesta ruta. El primer és de fàcil i ràpid accés, si bé el segon requerirà un bon estat de forma i unes dues hores de trajecte.

Des de l'aparcament on hem deixat el cotxe, podem veure un edifici singular, format per una gran torre i un cos adossat. Data del segle XV. Volem acostar-nos-hi amb cotxe haurem de retrocedir uns metres fins que a la nostra dreta aparegui un trencant asfaltat, que agafarem. A pocs metres hi ha un camí de terra que hi va directament. Aconsello aparcar el cotxe en el voral i acostar-se a l'edifici a peu, doncs és una propietat particular.

Però aquest no és l'únic castell que hi ha a la població. Tornarem a agafar el cotxe i ens dirigirem cap a Beuda. Seguirem la carretera per davant del restaurant, direcció Maià de Montcal. Abans d'arribar al quilòmetre, trobarem un ampli trencant a l'esquerra, que porta a Can Olivera. La circulació motoritzada està prohibida a partir d'aquest punt, per tant aparcarem el cotxe en el voral. Caldrà agafar aquesta pista a peu, que va agafant alçada de mica en mica. Aviat veurem un encreuament senyalitzat, que ens convidarà a agafar un petit sender, que va guanyant alçada molt ràpidament i amb constants ziga-zagues molt pronunciades. Arribarem a una petita plana, on veurem un cartell que ens fa anar cap a l'esquerra. Aquest darrer tram és el més complicat per l'orografia i els penyasegats. Aquest trajecte dura gairebé una hora a peu.

Si heu optat per fer aquest dos indrets, de ben segur que tindreu gana. Podeu aturar-vos en el restaurant del nucli urbà de Beuda.


Santa Maria i el Castell de Segueró 
Sortirem de Beuda en direcció a Maià de Montcal per una pista asfaltada, que recorrerem durant uns tres quilòmetres. Allí trobarem un trencant senyalitzat, que haurem d'agafar a l'esquerra, direcció Segueró. Seguirem la pista asfaltada fins arribar al petit nucli de Segueró, que quedarà a la nostra esquerra. L'església de Santa Maria està en la part més alta.

L'església té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. En el segle XV es va sobrealçar el temple, doblant l'alçada de l'edifici. L'absis estava decorat amb un fris d'arcuacions llombardes, dintre de les quals s'obren unes petites espitlleres. Al seu damunt podem trobar un fris de dents de serra i la cornisa de la coberta romànica. Malauradament aquesta decoració està bastant deteriorada i fins i tot s'ha perdut completament en alguns punts.

Absis

S'accedeix al temple per una porta situada en el mur oest. Està formada per tres arcs en gradació, timpà llis i llinda. La porta encara conserva el forrellat i els tiradors de tradició romànica.

Detall del forrellat

Tornarem a la carretera i seguirem endavant uns 150 metres a peu. A mà esquerra hi ha una casa construïda aprofitant bona part de l'antic castell de Segueró. És una propietat privada, però és visible des de l'exterior.


Santa Llúcia de Beuda
Tornarem al cotxe i passarem pel davant del castell per aquesta pista parcialment asfaltada, però apte per a tot tipus de vehicles. Arribarem a una intersecció en un quilòmetre. Prendrem el camí de la dreta. A la nostra dreta apareixerà una finca particular envoltada per una tanca vegetal. Des d'alguns punts es pot veure l'absis de la capella de Santa Llúcia.

Vista general

La petita capella probablement va ser edificada en el segle XII. Té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. La façana oest és la part més modificada. En ella s'obre la porta d'accés, de factura moderna i descentrada. Es creu que la porta original es trobava en el mur sud, ara ocult per la construcció d'un mas. Coronava aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls, del que només se n'ha conservat un, tot i que molt modificat.


Santa Magdalena de Maià
Seguim per la pista paral·lels a la finca on hi ha la capella de Santa Llúcia fins que arribem a un trencant. Agafarem el que surt a la nostra dreta. Tot el camí es fa per pista de terra, en força bon estat. Només el darrer quilòmetre està una mica pitjor, però es pot fer amb un cotxe normal, conduïnt amb precaució. Tot el trajecte està senyalitzat. Seguirem la pista principal, uns dos quilòmetres, fins arribar a un trencant tancat que trobem a la nostra esquerra. En poc més d'un quilòmetre arribarem a la masia adossada al temple de Santa Magdalena. Els seus propietaris guarden la clau i la deixen sense cap problema.

Vista general

Actualment se la coneix amb el nom de Santa Magdalena de Maià, però antigament fou l'església del priorat de Santa Maria de Jonqueres. L'església va ser començada a construir en el segle XI, tot i que la majoria del temple actual correspon al segle XII o principis del XIII. Està formada per una única nau rectangular acabada per llevant amb un absis semicircular

 Absis

La teulada es recolza en una motllura esculpida amb motius geomètrics, boles i una cara humana.

Motius geomètrics Cara humana Estrella

Sobre la porta del mur oest trobem l'element més interessant de tot el temple. Es tracta d'una finestra de mig punt, decorada amb dues arquivoltes esculpides amb motius geomètrics, la interior es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits.

Finestra del mur oest


Sant Vicenç de Maià
Tornarem fins a Maià de Montcal pel mateix camí. En arribar a Santa Llúcia, seguirem recte i tot seguit girarem a l'esquerra en direcció al poble. Un cop a la carretera, anirem cap a la dreta, com si tornessim a Beuda. Just abans de sortir del poble trobem una intersecció, on un cartell ens indica que girem cap a l'esquerra per accedir al temple de Sant Vicenç. Haurem de passar de llarg del temple i aparcar en una esplanada que hi ha uns metres més a l'oest de la façana.

 Façana

Està format per una única nau acabada en un imponent absis semicircular. L'edifici es va sobrealçar, com queda ben reflectit en la façana i els murs laterals. En aquest moment també es va construir el campanar de torre quadrada, sobre el de cadireta existent.

 Absis

A l'absis podem trobar una cornisa sustentada per una sèrie de mènsules, algunes decorades amb motius vegetals i caps humans.

 Mènsula esculpidaMènsula esculpidaMènsula esculpidaMènsula esculpida

L'altre element interessant és la porta del mur oest, on es conserva el forrellat d'època romànica.

Forrellat romànic


Sant Martí de Dosquers
Acabarem la nostra sortida d'avui en el nucli de Dosquers, agregat a Maià. Sortirem de Sant Vicenç de Maià i agafarem la carretera cap a la dreta. En arribar a la N-260, haurem de girar a l'esquerra. A pocs metres trobarem un trencant a mà dreta, degudament senyalitzat, que ens portarà fins al petit nucli de Dosquers. Podem deixar el cotxe davant l'església de Sant Martí.

http://www.artmedieval.net/images/image592.jpg

L'església es va construir en el segle XII, però ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Inicialment es va edificar amb una sola nau, coberta per una volta de canó i acabada en un absis semicircular.

Vista general


Castell de Dosquers
Crec que us agradarà acabar la ruta visitant un lloc força desconegut i amb un accés una mica "curiós". Partirem del punt on hem deixat el cotxe i ens desplaçarem uns metres, a peu, per la carretera en direcció a la N-260. A l'esquerra del camí, junt a un pal del telèfon, veiem un corriol que baixa cap al riera. Si, és un corriol, tot i que no ho sembli. Una conducció de plàstic que va cap avall us servirà de pista. Baixem, amb cura per que la vegetació i la humitat ens poden jugar una mala passada. Arribarem a la riera després de travessar una improvisada porta, feta amb un somier. Creuem la riera per unes toxtxanes que eviten que ens mullem. Un cop som a l'altra riba, comencem a veure les restes del castell de Dosquers.

Restes del castell

Va ser propietat del bisbat gironí fins com a mínim el segle XIX. De fet, segons el bisbat encara és propietat seva. L'ajuntament de Maià de Montcal volia netejar i posar en valor les seves restes i va iniciar una investigació per conèixer qui n'era el seu propietari, doncs algunes fonts afirmaven que es tractava d'una possessió del veí mas Usall. Malauradament, a dia d'avui no s'ha fet res per posar en valor aquest important castell, situat a la frontera dels comtats de Besalú i Empúries i continua mig amagat i oblidat entre la vegetació.

Recinte superior

Les dimensions del que s'ha conservat ens fan pensar que es tractava d'una gran fortificació. És especialment interessant el gran mur de migjorn, que encara conserva una alçada de gairebé vuit metres i un gruix de més d'un metre.

Mur de migjorn

Envoltant el mur nord i part del de ponent, es va excavar un vall de gairebé vuit metres d'amplada per protegir millor el castell, doncs en aquest sector gairebé no hi ha desnivell respecte el terreny que envolta l'edifici.

Vall

És el moment de posar punt i final a la ruta per aquest sector de la Garrotxa. Val la pena perdre's per aquests racons menys coneguts de la comarca, però plens d'un romànic excepcional i una natura captivadora...