dijous, 27 de setembre de 2012

Pels voltants de Banyoles






El Pla de l'Estany és una comarca plena de petits racons magnífics, on el silenci s'uneix a un bell paissatge ple d'edificis carregats d'història. Avui ens endinsarem en el sector més occidental de la comarca, una porta a la Garrotxa.

Sant Bartomeu de Matamala

Sortirem de Banyoles direcció Mieres i Santa Pau per la carretera Gi-524. Poc abans d'arribar al quilòmetre 28, trobarem un trencant a l'esquerra, perfectament senyalitzat, que en poc més d'un quilòmetre i mig ens portarà fins a l'ermita. El camí està asfaltat, tot i que en un estat molt irregular. Pocs metres abans d'arribar a l'església trobarem un cadenat. Deixem el cotxe en el voral i recorrem els darrers metres a peu fins arribar a Sant Bartomeu de Matamala.


Vista general

Els orígens del temple són desconeguts, si bé és anterior al segle XI. Està adossada al mas Matamala de Merlant. En els anys 1427 i 1428 va patir els efectes de diversos terratrèmols que el van malmetre. En 1453 l'església va ser reconstruïda, ja que a excepció del mur meridional, la resta del temple va patir nombroses desperfectes i es van enfonsar parcialment. Està formada per una sola nau coberta amb una volta de canó i capçada a l'est amb un absis semicircular, molt restaurat.


Absis

Sant Martí de Campmajor

Tornem a la carretera principal i girem a l'esquerra direcció Sant Miquel de Campmajor. En arribar al terme municipal de Sant Martí de Campmajor trobarem un trencant a la dreta, que ens porta fins el santuari de la Mare de Déu del Collell. L'agafarem i en pocs metres trobem la indicació de Sant Martí de Campmajor
 
Campanar i absis

El que podem observar avui en dia és el resultat de moltes modificacions efectuades al llarg dels segles. Del temple del segle IX no ens ha arribat cap resta. De l'època romànica s'han conservat l'absis, el campanar, part del mur sud i les dues portes. Aquests elements corresponen a dues etapes constructives molt diferenciades. De principis del segle XI és la porta que trobem en el mur sud, junt a la torre. Actualment està cegada i protegida per un cobert. Està formada per un únic arc de mig punt i adovellat. L'absis i el campanar són de factura posterior. 

Sant Miquel de Campmajor

Refem el camí fins la carretera del Collell. Ben aviat i després de creuar un petit pont, trobem una desviació a la dreta que ens condueix fins l'església. Podem deixar el cotxe davant la capçalera de Sant Miquel de Campmajor.

Capçalera

 Pont Vell de Campmajor

Seguim en direcció al santuari. A pocs metres de Sant Miquel de Campmajor, al marge dret de la carretera, sorgeix davant nostre un bell pont romànic del segle XII. L'ull central té una longitud de 10 metres i una alçada de 7.

Vista general

Castell d'en Roca

Continuem carretera amunt fins arribar a la desviació de Briolf, a la dreta.  Un cop estem en el camí de Briolf seguirem pel trencall de l'esquerra. En aproximadament 2,5 quilòmetres arribarem al castell d'en Roca. Es traca d'una propietat particular. Pocs metres més endavant podrem aturar el nostre cotxe en el marge de la pista.


La primera notícia que trobem d'aquesta fortificació, coneguda també com Castell de la Roca, podria ser una referència a Ramon de Roca de l'any 1174, tot i que no està clar que aquest cavaller fos realment el senyor del castell. Més fiable és la data de 1279, quan va ser enterrat Pere de Roca a Banyoles. En 1320 era possessió d'en Pere de Prat de Girona.
Actualment té més aviat aspecte de masia, tot i que conserva la seva torre, situada a l'esquerra de la façana. La torre és l'element més antic de la casa forta, que va ser construïda entre els segles XIII i XIV. Les dependències s'organitzen al voltant d'un petit pati.

Casa forta i Sant Esteve de Briolf

A partir d'aquest punt, seguirem la nostra ruta a peu. Avancem uns 200 metres i agafem el camí de la dreta. En poc més d'un quilòmetre i mig per un bell camí envoltant de natura, arribem a un trencall, que novament girarem a la dreta i apareixerà davant nostre la casa forta de Briolf. Adossada a ella hi ha l'església de Sant Esteve.
 Mur sud
L'església té una sola nau, capçada a l'est amb un absis semicircular llis, que té una finestra de doble esqueixada en la seva part central. L'absis va ser afegit posteriorment a la nau. Algunes tesis afirmen que l'església podia ser un edifici civil, és a dir una part de la casa forta, que posteriorment va ser convertit en església.

Absis

En època barroca es va reformar completament l'interior del temple. Un retaule de pedra oculta l'interior de l'absis.
Interior del temple
A l'oest del temple s'alça la torre o casa forta. En època moderna va ser unida a l'església per un pas elevat.

Església i casa forta

L'interior de la torre ha estat modificat al llarg dels segles. En la planta baixa encara es conserva una llar de foc i l'escala de pedra moderna que permet l'accés al primer pis.

 

Santuari del Collell 

Desfarem el camí a peu fins al castell de'n Roca, on hem deixat el cotxe. Tornarem fins la carretera principal, on girarem a la dreta. Seguirem les indicacions fins al santuari del Collell, situat a poc més de dos quilòmetres. Podrem aparcar sense problemes davant l'església. Ja som a la Garrotxa.

Vista general

L'indret va gaudir de protecció reial. La gran devoció dels fídels per la Mare de Déu del Collell a principis del segle XX va provocar la construcció d'un nou temple de grans dimensions, potser excessivament fred.

Interior de la basílica

La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de tipus bizantí i datada en  la segona meitat del segle XII.

Mare de Déu del Collell

Sant Andreu del Torn 
Acabarem la nostra ruta visitant Sant Andreu del Torn. Sortint del Santuari del Collell, agafarem la carretera que tenim a la nostra dreta i que ens porta cap a Mieres. La carretera acaba en una intersecció, on haurem d'agafar  el trencant a la dreta. En poc més d'un quilòmetre arribem al nucli de Torn. La vista, a mesura que ens acostem, és molt interessant.

De l'edifici romànic original queden poc vestigis. Els més importants estan en el sector de llevant, on trobem l'antiga capçalera, convertida en capella lateral quan es va canviar l'orientació del temple. El temple tenia una sola nau, acabada en un absis rectangular, de tipus pre-romànic, amb el mur de est més alt que la capçalera. Aquest primitiu temple del segle X, va ser reformat en el segle següent, elevant l'alçada dels seus murs i construint una torre de campanar. 
http://www.artmedieval.net/images/imageC6645.jpg

Un bon final per a la nostra ruta seria anar fins a Mieres a gaudir d'un bon dinar a Can Met. El trobareu a peu de carretera. Un lloc agradable i familiar on podreu assaborir autèntica cuina catalana.